En el context de la crisi de Covid-19, és molt previsible que els estats membres europeus gastin i inverteixin grans sumes de diners públics. Part d’aquests diners es destinaran a enfortir els sistemes de salut i protecció social, i l’altra part es farà servir per a donar suport a la recuperació social i econòmica. De fet, tant la UE com els seus països membres han començat a elaborar els seus plans de recuperació, que s’aplicaran per fases a mesura que es relaxi el bloqueig.
L’ús de la condicionalitat en la crisi de Covid-19
En relació amb la protecció social dels grups més vulnerables afectats pel confinament i que es podrien veure afectats per la reducció previsible de l’activitat en etapes posteriors, en alguns països (per exemple, Espanya) s’estan considerant ingressos bàsics temporals. La dita provisió d’ingressos tindrà un triple objectiu: primer, garantir condicions materials de vida; segon, evitar la propagació de la pandèmia a l’reduir la pressió per sortir de casa buscant mitjans de subsistència; i tercer, sostenir el consum intern. L’accés a aquest ingrés bàsic està subjecte a una sèrie de condicions com: ser part de la població activa, el nivell i el període de pèrdua d’ingressos, la riquesa personal, l’estructura familiar i altres variables socials.
La condicionalitat també es vincula a l’ajuda a les empreses que s’enfronten a una reducció de la seva activitat. A Canadà[1], Dinamarca, França i Polònia[2], per exemple, a les empreses registrades en paradisos fiscals no se’ls permetrà accedir a l’ajuda pública que s’atorga per protegir el subministrament de béns i serveis a nivell nacional, protegir llocs de treball i mantenir ingressos fiscals.
A Portugal, encara que fins ara no s’ha presentat cap mesura concreta, tant el govern com l’oposició han argumentat públicament que els bancs no haurien d’obtenir guanys durant els anys 2020 i 2021, i que haurien d’augmentar la provisió de crèdit per donar suport a l’economia a canvi dels rescats que van rebre després de 2008.
Aquest últim cas apunta el biaix principal de les polítiques de recuperació després de 2008, que va ser el d’ometre la condicionalitat en la transferència de diners públics a agents «massa grans per fer fallida» (corporacions financeres, d’assegurances i immobiliàries, FIRE en les seves sigles en anglès). Els preus dels actius de el sector FIRE es van tranquil·litzar a través del nou endeutament assumit pels estats i les llars, que va imposar poques o cap restricció relacionada amb la responsabilitat social, ambiental o de govern. Això ha tingut un gran impacte negatiu en forma de desigualtat, crisis ambientals, corrupció, falta de transparència i control públic, i al seu torn, un gran mal a la legitimitat democràtica.
Condicionalitat basada en criteris ESG
En un escenari de -3.8% de l’PIB a la UE en el primer trimestre del 2020, els governs haurien d’intentar reactivar el subministrament de béns i serveis, evitar la destrucció de el teixit productiu i establir les bases per a un nou model de producció més resistent. Les conseqüències d’aquesta crisi afavoriran la relocalització i reindustrialització de les economies europees per reduir la dependència de les cadenes de subministrament mundials, especialment en els sectors més sensibles per a la seguretat interna (salut, aliments, energia, etc.).
Com es va esmentar anteriorment, en general, els estats-nació començaran a aplicar la condicionalitat a la concessió o l’ús de diners públics de manera generalitzada dins de les seves fronteres, ja sigui en la provisió d’ingressos directes a la població o altres tipus diferents de ajuda a empreses i bancs. Les sumes d’aquesta despesa seran molt altes, per la qual cosa ha de ser alt el grau de responsabilitat exigit als agents que reben aquests diners, especialment els més poderosos. La responsabilitat no només s’ha d’exigir com una condició a curt termini fins que s’hagi superat la crisi, sinó com un conjunt permanent de condicions que permetin la generació de models de producció-consum més resilients i sostenibles.
En els últims anys, els criteris de responsabilitat ambiental, social i de governança (ESG) s’han convertit en part de l’vocabulari habitual dels inversors institucionals, tant públics com privats. L’enfocament ESG és un sistema d’avaluació de l’impacte de les pràctiques empresarials des d’una perspectiva ambiental, social i de governança (ESG).
Ekona, en base a aquestes premisses generals, ha desenvolupat un sistema de Certificació ESG que apunta a l’economia real, inclòs el sistema de les pimes. El seu objectiu és avaluar el compromís amb la responsabilitat de les empreses. La certificació proporciona un mesurament objectiu d’un conjunt representatiu de variables associades a les àrees ambiental, social i de govern de les empreses, que produeix un indicador compost. Aquest model permet, d’una banda, mesurar l’acompliment actual en responsabilitat ESG, i d’altra banda, la detecció de possibilitats de desenvolupament estratègic pel que fa a la responsabilitat ESG. L’avantatge d’aquest model en comparació amb els informes autodeclaratius de responsabilitat social corporativa (RSC) rau en la seva mesura objectiva i l’absència de conflictes d’interessos.
Com es mostra a la Figura, aquest model permet als proveïdors de fons públics i privats identificar empreses responsables a través de la qualificació obtinguda en el procés de certificació. Amb aquesta informació, les administracions públiques poden adreçar el seu esforç a través de la contractació pública o una altra ajuda, el que els col·loca en una posició d’influència molt avantatjosa per millorar la responsabilitat de l’economia[3].
Figura. Model de Certificació ESG
Precisament en el període anterior a la crisi de Covid-19, l’ús dels criteris ESG estava creixent ràpidament, ja que el canvi climàtic estava generant pressió pública perquè les administracions públiques i el sector privat actuessin en conseqüència. De fet, les qüestions ESG estan passant ràpidament de el camp de la inversió d’impacte a la pràctica convencional d’inversió, a mesura que els riscos climàtics es tornen cada vegada més evidents. Actualment, el mercat d’inversió responsable global té una mida de diversos milers de milions d’euros, i està creixent a una taxa anual de dos dígits, tot i que fins ara s’ha centrat en les grans empreses en lloc de les petites i mitjanes empreses, que encara no han trobat un mètode per a ser inclòs en la categoria d’inversió ESG. La creixent importància d’aquests nous criteris és evident a nivells institucionals com el de la Unió Europea, que ha desenvolupat un Pla d’Acció per a Finances Sostenibles[4], que servirà com a base per integrar els criteris ESG en l’avaluació de riscos financers, així com a Grup de treball de les Nacions Unides sobre Empreses Transnacionals i Drets Humans[5].
Aquest plantejament dels criteris ESG respon a les preocupacions socials, ambientals i de governança, però també a les preocupacions relacionades amb una distribució eficient dels recursos disponibles, un retorn raonable de la inversió i una relocalització estructurada i sostenible de l’economia. Aquests principis seran especialment valorats en un escenari en el qual hi ha la necessitat d’orientació per a grans iniciatives d’inversió pública que siguin responsables, eficients, generalitzades, sostenibles en el temps i que generin processos virtuosos. Com a tal, cal aplicar aquest tipus d’eines a l’economia productiva de mida petita i mitjana, majoritària en el territori europeu, fonamental per mantenir l’ocupació i una de les columnes socials més importants.
Recuperació basada en criteris ESG
Quan arribem a la fase en què els diners públics comenci a fluir segons el que estableixen els plans de recuperació, es definiran les condicions per a l’ús d’aquests diners. L’èxit dels plans de recuperació dependrà de la naturalesa d’aquestes condicions. L’ús d’aquest model de certificació ESG permet el disseny d’un sistema d’incentius necessari per assignar recursos de manera eficient, i també per avaluar correctament els rendiments socials, ambientals i de governança de les inversions públiques. L’efectivitat dels criteris ESG es basa en els següents pilars principals:
Contractació pública: els plans de recuperació de tenir en compte el potencial que la política de contractació pública té per a totes les administracions com a motor per dirigir la inversió i la despesa pública. El volum econòmic de la contractació pública puja a 2 bilions d’euros a la UE, un 14% de l’PIB de la UE. Tal quantitat rellevant tindrà un paper clau en el procés de millorar el teixit empresarial associat amb la recuperació. En aquest sentit, la inclusió de requisits previs relacionats amb els criteris ESG constitueix una eina eficient per aconseguir la major harmonia possible entre els diferents programes inclosos en els plans de recuperació.
Precondicionalitat: les empreses poden considerar elegibles per rebre finançament públic en relació amb el seu grau relatiu de responsabilitat en els seus sectors econòmics, mesurat utilitzant els criteris ESG. Aquesta avaluació d’elegibilitat per finançament públic ha d’ocórrer abans de l’llançament dels plans de recuperació i independentment d’això. Proporcionarà orientació per a processos eficients d’assignació de recursos i incentius perquè els empresaris millorin la qualitat i la responsabilitat de les seves empreses sota els criteris ESG, el que al seu torn ajudarà a relocalitzar les cadenes de subministrament. Per tant, la introducció d’aquesta nova eina en el marc dels plans de recuperació facilitarà la seva gestió.
Certificació contínua: cal establir sistemes d’avaluació de responsabil itat harmonitzats que puguin interactuar o fins i tot integrar-se dins de les metodologies comptables actuals. El sistema que es proposa, basat en els criteris ESG, implica una certificació periòdica de les empreses. La introducció d’aquesta certificació ESG com a mètode oficial per avaluar l’elegibilitat en tot el pla de recuperació ampliarà el nombre d’empreses que utilitzen el sistema de comptabilitat ESG, i en conseqüència, es millorarà la responsabilitat i la resiliència de les inversions públiques per a la recuperació .
Granularitat institucional: el pla de recuperació necessita profunditat i amplitud, el que significa que necessita una àmplia extensió amb un alt grau de granularitat institucional. Per tenir èxit en aquest sentit, l’esforç de el pla de recuperació s’ha de distribuir entre els diferents nivells de les administracions públiques, amb un èmfasi especial en les administracions locals, que haurien de veure incrementada la seva finançament i capacitat institucional. Per a això, l’aplicació d’aquest model ESG milloraria substancialment la probabilitat d’èxit. Donaria incentius a les empreses perquè facin apostes estratègiques per al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible coherents amb el model ESG. En el curt termini, veuríem que les empreses locals responsables es beneficien d’aquest nou enfocament de contractació pública. A mig termini, veuríem que s’han creat noves empreses des del seu origen en coherència amb els principis de ESG. Les empreses establertes des de fa molt temps hauran d’adaptar-se a les noves condicions o deixar de prestar serveis a les administracions públiques.
Aquest model podria ajustar-se i reforçar-se mitjançant polítiques complementàries coherents amb les necessitats i recursos locals. En aquest sentit, la política local podria ser encara més reeixida en la mesura que les institucions públiques proporcionaran serveis de suport a les empreses que volguessin utilitzar aquest model ESG, com els relacionats amb l’acompanyament empresarial, la provisió de crèdit i la concertació / creació de consorcis entre actors locals. D’aquesta manera, els possibles obstacles o desviacions podrien corregir durant l’introducció d’aquest model ESG al llarg de l’execució de el pla de recuperació.
Article originalment publicat a Makroskop: https://makroskop.eu/2020/05/hilfe-fuer-unternehmen-muss-an-bedingungen-geknuepft-sein/
[1] https://www.thespec.com/ts/politics/2020/04/28/no-covid-19-bailouts-for-firms-that-use-tax-havens-prime-minister-justin-trudeau-says.html
[2] https://www.businessinsider.com/france-coronavirus-bailout-tax-haven-registered-subsidies-ineligible-020-4?IR=T
[3] Una explicació més extensa: http://www.esgaequum.com/certification/?lang=cat
[4] https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ENG/TXT/PDF/?uri=CELEX:52018DC0097&from=EN
[5] https://www.ohchr.org/en/hrbodies/hrc/wgtranscorp/pages/igwgontnc.aspx