Contractació pública responsable i clàusules socials per revertir la desigualtat de gènere

Al plantejar-nos quines polítiques, en l’àmbit de la contractació i la compra pública, es poden desplegar des de l’àmbit municipal, amb l’objectiu de revertir les desigualtats de gènere, el primer que ens hem de plantejar és de quines desigualtats de gènere estem parlant i des de quina perspectiva estem abordant el seu anàlisi i la possibilitat de revertir-les.

Les desigualtats per raó de gènere travessen tots els àmbits de a societat. Les relacions socials i econòmiques en tres àmbits, la llar, el mercat i l’estat, estan marcades per un model patriarcal que discrimina les dones, i especialment aquelles que per raons d’edat, origen, estatus migratori, classe social o renta, orientació o identitat sexual o religió, pateixen altres eixos de desigualtat.

En l’anàlisi de les desigualtats que es volen revertir amb les esmentades polítiques públiques de compra i contractació, cal tenir en compte no únicament l’àmbit del mercat i l’Estat, sinó també el de les llars. L’avaluació de les oportunitats i reptes per aplicar la perspectiva de gènere a la compra i contractació pública, haurà de tenir en compte, a més de les desigualtats d’accés i distribució de recursos provinents del treball remunerat i de la percepció de prestacions públiques, també la distribució desigual del treball de cures i reproducció.

Revertir aquesta situació de desigualtat en els àmbits públic, de mercat i la llar és tasca de tots els agents socials, econòmics i institucionals. Però les administracions públiques estan especialment cridades a jugar un rol actiu en la reducció de les desigualtats de gènere.

Específicament, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes obliga a incorporar la igualtat com a principi d’actuació de tots els poders públics (art.15), especifica que les entitats locals han d’integrar el dret d’igualtat en l’exercici de les seves competències (art. 21) i defineix els criteris d’actuació́ d’igualtat de gènere de les administracions publiques en l’àmbit de les seves competències i en l’ocupació́ pública (art. 51), entre altres. Així mateix, a nivell català, l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006, assenyala en el seu article 41 que els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així́ com la transversalitat en la incorporació́ de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques. I la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes indica que s’ha d’incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques referides a la funció pública. En definitiva, “els ajuntaments catalans tenen l’obligació legal d’introduir la gestió transversal de gènere en la seva manera de fer política i en les seves polítiques públiques” (Gelambí, 2016).

L’aplicació de l’enfoc de transversalitat de gènere en les polítiques públiques municipals, tot i ser obligació legislativa, no és un camí superat, i està encara ple d’obstacles. Fins i tot en els casos en els que hi ha voluntat política, l’aplicació de la transversalitat de gènere a la totalitat de les polítiques públiques xoca amb la cultura administrativa existent, així com amb la manca de formació i sensibilització dels càrrecs polítics i equips tècnics de l’administració pública. Aquesta realitat és igualment aplicable a la proposta de contractació pública responsable, i l’adopció de clàusules socials, no només en l’àmbit de gènere sinó a nivell més general.

En aquest sentit és important que l’aplicació de les propostes de contractació pública responsable i d’inclusió de clàusules socials d’igualtat o d’altres, es faci de forma coordinada amb les estratègies que pugui estar desenvolupant l’ajuntament per a la transversalitat de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. En aquest sentit les reflexions que hem fet al voltant d’aquesta eina, es poden estendre a altres eines com les subvencions o els convenis de col·laboració, sigui amb empreses amb ànim de lucre o amb entitats i empreses sense ànim de lucre.

Per a la Xarxa d’Economia Solidària, vinculat a la reflexió sobre la contractació pública responsable, s’hauria de plantejar el debat sobre el model de gestió d’allò públic. La necessitat d’influir en les condicions laborals o de qualitat dels serveis que ofereixen les empreses contractistes sorgeix en part pel gran volum monetari que suposa la contractació pública, que no és més que el reflex d’un elevat percentatge de serveis externalitzats (o privatitzats) i que acaben sent gestionats de forma indirecta per agents mercantils o socials, enlloc de ser gestionats de forma directa per l’administració pública. Caldria doncs posar sobre la taula, a l’hora de decidir en la disjuntiva entre la contractació de serveis públics a tercers – encara que sigui amb clàusules socials, ambientals i de gènere – i la (re)municipalització d’aquests serveis, quin es el model de gestió més adequat per als serveis públics, i per al servei públic en qüestió en aquella contractació. Des de l’Economia Social i Solidària es parla en aquest sentit del “paradigma de la concertació público-cooperativa-comunitària com un horitzó unificador dels interessos comuns d’aquells que defensem uns serveis públics de qualitat i amb garanties d’estabilitat i universalitat, i unes formes de gestió democràtiques, obertes i amb la implicació de la comunitat. Quan parlem de concertació público-cooperativa-comunitària, diem públic per referir-nos a la necessària titularitat pública dels recursos comuns; diem cooperativa per referir-nos a la necessària gestió cooperativa d’aquests recursos; i diem comunitària per referir-nos a la necessària tutela i control comunitari de la gestió i ús que es fa d’aquests” (Suriñac, 2017). La contractació pública responsable, segons aquesta perspectiva, s’hauria d’aplicar a tot allò que s’ha de proveir l’administració i que no són recursos fonamentals per a la cobertura de les necessitats bàsiques de la població.

 

BIBLIOGRAFIA

Gelambí, Mónica (2016) Guia pràctica per a la realització de polítiques transversals
de gènere en l’àmbit municipal . Diputació de Barcelona, Àrea d’Atenció a les Persones. Gerència d’Igualtat i Ciutadania. O cina de les Dones i LGTBI, Juny 2016

Suriñach, Ruben (2017) Contractació Pública Responsable, Serveis Públics i Economia Solidària. Xarxa d’Economia Social i Solidària – XES. 4 juliol de 2017. http://xes.cat/2017/07/04/contractacio-publica-responsable-serveis-publics-economia-solidaria/

CompárteloShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn