Efectes dels tractats de lliure comerç i inversions en l’economia local

Estudi dels efectes d’aquests tractats en la economia de Barcelona

Promotor: Ajuntament de Barcelona

Objectiu: estimar els potencials efectes dels tractats de lliure comerç i inversions, com el TTIP i el ZETA, i definir els factors determinants de l’anàlisi d’impacte de la financiarització en l’economia barcelonina

Data: 2017

Descripció: l’anàlisi, realitzat per encàrrec de Entrepobles, i en col·laboració també amb Ecologistes en Acció, comença posant en qüestió els fonaments teòrics en els quals es basa l’anomenat lliure comerç, en el referent: a l’avantatge comparatiu dels països que empeny a especialitzar-se; a la remuneració dels treballadors i treballadores, que no reflecteix la disponibilitat dels recursos; i a la inversió directa en països de baixa productivitat, que no és una funció de la relació entre costos laborals i costos de capital. En conseqüència, la idea que tota interferència en el comerç internacional és perjudicial i ineficient resulta clarament errònia.

En el context de la UE, l’estudi estima que els 19 milions de Pimes que no es dediquen a l’exportació i que s’enfrontarien a una major pressió competitiva, sofririen desestabilització atès que els tractats podrien desviar significativament el comerç inter-europeu (que representa la major part de la seva exportació) cap als EUA, fomentar la importació de productes americans barats i recolzar a grans grups per entrar en mercats europeus en els quals les PIMES són fortes en l’actualitat.

L’estudi descobreix que són: la grandària de les empreses, la capacitat exportadora, l’accés al crèdit, la productivitat i el grau d’innovació, els factors determinants de vulnerabilitat davant el fenomen provocat pels tractats de lliure comerç i inversions.

A partir de l’anàlisi d’aquests factors determinants, es descobreix que la realitat espanyola no és molt diferent a l’europea. De fet, en un context de concentració de l’ocupació en empreses de petites dimensions, la reducció generalitzada dels salaris provocada pels tractats seria una mesura contraproduent per a les economies locals, les quals depenen en major mesura de la demanda interna espanyola. En ser les empreses petites les menys productives, l’obertura del mercat facilitaria l’extinció d’un gran nombre d’empreses. A més, a causa de les característiques de les PIMES espanyoles i al seu grau d’innovació, la major part d’elles no serà propensa al creixement si hi ha una obertura sobtada als mercats, com tampoc serà propensa a l’exportació. Així mateix, a causa del nou model de finançament basat-en-mercats que inclouen aquests tractats, les empreses la via de les quals de finançament habitual ha estat el crèdit bancari es veuen forçades a buscar noves vies de finançament, inaccessibles en massa casos.

L’enfortiment i la major participació de l’economia social i solidària a Barcelona respecte a la mitjana espanyola no permet ser més optimistes en les estimacions dels efectes dels tractats. Aquesta major participació de l’economia social i solidària respecte a la mitjana es tradueix en el 2,8% de les empreses registrades en al ciutat i un volum econòmic agregat del 7% del PIB barceloní, distant bastant, de moment, de ser el model econòmic hegemònic.

L’estudi conclou que, considerant que les gestions empresarials i els models de finançament allunyats de la financiarización són més reeixits per a les economies locals, les PIMES haurien de protegir-se davant la financiarización mantenint una cultura empresarial més enfocada a aportar valor a la comunitat en la qual resideixen, com ja fan moltes d’elles en l’actualitat.