Nou Patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitària

El nou Patrimoni ciutadà és la consolidació d’un marc legal i regulatori per als Comuns urbans que permet i incentiva projectes d’ús i gestió comunitària. Un marc que a més reconeix la naturalesa autogestionaria d’aquests projectes, proteje el seu valor i permet el seu ple desenvolupament.

La demanda per disposar d’espais i recursos gestionats de forma participativa des de la comunitat ha augmentat en els últims anys. Tot i que l’administració local no sempre ha trobat una solució immediata i satisfactòria per a totes les parts, si que s’han anat articulant respostes, fórmules i polítiques per fer front a aquesta demanda creixent.

Per donar una solució permanent a aquesta demanda social es defineix i construeix un nou marc i noves formes d’institucionalitat que aborden de manera més integral la relació entre institució i comuns urbans, permetent o fomentant una gestió més democràtica, efectiva i transparent. Un nou marc normatiu capaç de superar la forma tradicional de gestionar el públic per part de l’administració i que permeti i reconegui fórmules de col·laboració entre la institució i les pràctiques socials. Un marc que faci del Patrimoni públic un recurs susceptible de ser gestionat per les comunitats locals en benefici col·lectiu. Un nou marc que reconegui explícitament la institucionalitat que representen pràctiques comunitàries de gestió de recursos, i que vagi més enllà de solucions temporals i la contingència actual del “cas a cas”.

Un nou Patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitària dels béns comuns urbans permet:

La millora de la qualitat de les polítiques públiques, transitant d’una política que ha prioritzat el conveniar allò públic amb ens privats a una política que ho conveniï amb les comunitats d’una territorialitat concreta (de l’eficiència econòmica a l’eficiència social).

Promoure una nova mirada a les pràctiques comunitàries, ara codificades com a activitats privades, que ens permet posar en valor el col·lectiu, enfront de la dicotomia públic-privat, reconeixent el retorn social.

La millora de la qualitat democràtica, fomentant laboratoris ciutadans, oferint eines i capacitació a les comunitats que puguin derivar en un apoderament de les mateixes. El trànsit cap a la ciutat democràtica pansa necessàriament per comunitats més conscients, participants i corresponsabilizadas.

Ampliar l’espectre de formes d’autogovern en la gestió dels recursos públics a partir de la participació ciutadana, a les quals recolza o impulsa l’ajuntament (anant més enllà de la Gestió Cívica).

Promoure l’autogestió com a estratègia no només d’apoderament sinó també una via per gestionar millor (de forma més eficient des del punt de vista social o de cobrir necessitats, però també econòmic, reduint costos) allò que és de tot el món.

Explorar una nova forma de fer i ser institució pública, entenent la gestió cívica-ciutadana-comunitària o l’autogovern no com a substitutiu d’o confrontat a la gestió pública, sinó com a impuls de pràctiques ciutadanes allà on existeixin.

Complementar l’acció d’aquestes comunitats, que estan creant nous tipus d’institucions polítiques i socials, amb la tasca de l’Estat, que pretén proporcionar serveis universals.

La necessitat d’ordenar i sistematitzar de forma més transparent la cessió dels recursos i espais públics, sota criteris mínims de transparència, control públic i de processos democràtics.

Respondre de forma més sistematitzada i ordenada a les demandes de les comunitats de més espais per l’autogestió. Dotar-se d’un marc que permeti una resposta ordenada i transparent, ofereixi certa garantia d’equitat en l’accés a la gestió dels recursos públics.

Donar valor social a béns i recursos públics no utilitzats, poc utilitzats i/o en estat d’abandonament, perquè puguin ser utilitzats responent a necessitats o usos definits per la col·lectivitat, establint regles, procediments i responsabilitats.