La DANA com a factor integrador de la recerca en el Parc Natural de l´Albufera
La DANA del 29 d’octubre de 2024 no sols va alterar el territori del Parc Natural de l’Albufera (PNA), sinó que va transformar el seu ecosistema investigador. L’augment d’estudis, l’ampliació d’enfocaments i l’aparició de noves col·laboracions revelen un impuls cap a formes de recerca més integrades. En un context on la Comissió Científica ja articula el coneixement del PNA, s’evidencia el valor d’avançar cap a una visió multidimensional per a millorar la comprensió i la gestió del territori. La DANA ha actuat com a factor integrador de l’ecosistema investigador vinculat al PNA. Ha impulsat una evolució en la comunitat científica, motivant que grups tradicionalment centrats en àrees específiques ampliïn o redefineixin els seus objectes d’estudi per a incorporar dimensions que prèviament quedaven fora del seu focus. Paral·lelament, ha incrementat la visibilitat social i institucional de l’activitat investigadora, reforçant el reconeixement del seu valor públic. Aquest procés s’ha concretat en noves contractacions, col·laboracions interdisciplinàries i espais de partit entre equips i actors que anteriorment operaven de manera fragmentada. Aquesta dinàmica emergent suggereix la possibilitat d’un canvi de paradigma: passar d’una producció de coneixement fragmentada a una recerca més integral, coordinada i orientada a la gestió del territori. No obstant això, persisteix el dubte de si aquesta tendència respon únicament a una reacció temporal davant la gravetat de l’esdeveniment o si constitueix l’inici d’una transformació més estructural en l’organització de la recerca al PNA. En un escenari on l’evolució fora passatgera, els efectes es limitarien a resoldre problemes concrets derivats de l’episodi, sense implicacions duradores. En canvi, si es tracta de l’inici d’una fase de canvi profund, els beneficis d’avançar cap a una major integració serien més amplis i sostinguts. Aquests beneficis, coherents amb els marcs conceptuals sobre recerca integral i interdisciplinària revisats, destacant els avantatges d’un enfocament coordinat enfront dels estudis parcials realitzats fins a la data. A partir de la nova tendència emergent descrita s’obren dos reptes: Avançar en aquesta direcció permetria construir una infraestructura robusta de coneixement aplicat, reforçar la resiliència del Parc Natural i aportar un model replicable en altres territoris exposats a riscos climàtics complexos. Per a consolidar aquesta transició cap a una recerca més integrada, resultaria clau el paper coordinador d’estructures ja existents, com la Comissió Científica del Parc Natural de l’Albufera i l’Estació Biològica de l’Albufera (EBA), que actuïn com a plataformes estables per a articular, donar continuïtat i facilitar la transferència del coneixement científic cap a la gestió del territori. O. Mayoral i P. Cotarelo Resum d’un pòster presentat en les II Jornades de la Comissió Científica de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera “L’Albufera. I llaura què?” celebrades en el Jardí Botànic de la Universitat de València els dies 26 i 27 de novembre de 2025.