Informes
Segons la Llei que regula les universitats (LOSU), tant les universitats públiques com les privades han de garantir el servei públic de l’educació universitària així com desenvolupar les seves funcions i tenir com a referents, entre altres, la lluita contra el canvi climàtic i els valors que es desprenen dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En el context actual de múltiples crisis, la universitat necessita un Observatori que realitzi el seguiment de l’acompliment de la universitat en el disseny, desenvolupament, execució i transferència de plans de transicions ecosocials per a aconseguir la sostenibilitat. Un dels dispositius a desenvolupar per aquest Observatori és un sistema d’indicadors objectius enfocat a obtenir una qualificació de l’avaluació de l’acompliment de la universitat en l’aplicació dels criteris de transició ecosocial. Una trajectòria exponencial dels esforços entre 2024 i 2030 té un pendent menor a l’inici del procés, la qual cosa pot facilitar la realització dels canvis estructurals que ha d’emprendre la universitat per a complir els criteris ecosocials. Amb el temps el pendent creix, de manera que s’hagin d’accelerar els canvis i millores, possibilitats per aquells, més ràpidament en els últims anys pròxims a 2030. La trajectòria exponencial dels esforços es tradueix a la grandària dels intervals de qualificació de l’acompliment universitari en l’aplicació de criteris ecosocials. Descarregar informe
Informes
L’anàlisi de la metodologia utilitzada pel Govern per a establir el grau d’alineament dels Pressupostos Generals de l’Estat amb la transició ecològica ofereix un ampli marge per a la millora. Les modificacions proposades en l’informe es dirigeixen a solucionar les dues grans febleses detectades en l’anàlisi metodològica: Descarregar informe
Informes
Les tecnologies i les dades digitals són, per a bé o per a malament, transformadors. Les persones, les empreses i els governs viuen, interactuen, treballen i produeixen de manera diferent de com ho feien en el passat, i aquests canvis es poden estar accelerant ràpidament a causa de la digitalització. Resulta vital fer realitat que les immenses promeses de les tecnologies digitals i les dades es dirigeixin exclusivament al creixement i el benestar social, alhora que es limiten i minimitzen els impactes negatius d’aquestes. Descarregar informe
Informes
El petit comerç té externalitats positives com: Descarregar informe
Informes
Habitualment, les zones on es concentren més turistes en les seves visites s’associen a llocs concrets que tenen cert atractiu turístic, com ara monuments, llocs històrics o emblemàtics, espais d’esbarjo, etc. A aquests espais se’ls denomina Espais de Gran Afluència (EGA), tant de turistes com de població local. En alguns llocs la seva gestió suposa un problema molt important per al govern municipal, arribant a reunir conflictes relacionats amb la seguretat, la convivència, la mobilitat, els residus, i el comerç, entre altres. Bases d’un model de gestióSi el punt de partida considerat és un lloc definit com a Espai de Gran Afluència (EGA), el model de gestió d’aquesta zona tindria com a propòsit establir objectius anuals de reducció de la càrrega a la qual se sotmet a l’espai. Donat el vincle existent en els EGA entre el nombre de persones i els recursos que utilitzen així com els residus que generen, la càrrega a reduir estaria vinculada als fluxos i els fons de materials (mercaderies i residus) i fluxos de persones, fins a aconseguir la seva sostenibilitat. La definició dels objectius anuals de reducció de càrrega haurà de seguir un doble criteri per a evitar incoherències i disfuncionalidades.1. Establiment de l’objectiu (quantitatiu i qualitatiu) amb el suport polític corresponent.2. Posada en marxa de mecanismes eficaços de gestió associats als àmbits dels quals depenen els objectius. Taula. Resum i condicions dels indicadors de càrrega Descarregar informe
