Cap al reconeixement del dret a un medi ambient sa
Vivim temps de transformació profunda. Mentre els efectes del canvi climàtic es fan cada vegada més palpables en el nostre dia a dia – des d’onades de calor més intenses fins a fenòmens meteorològics extrems –, una transformació silenciosa està tenint lloc en l’àmbit del dret que busca respondre a la pregunta fonamental sobre si tenim dret a un medi ambient sa. La resposta afirmativa a aquesta qüestió ha posat en marxa un moviment jurídic i polític internacional que està redefinint les obligacions dels Estats i els drets de la ciutadania. L’emergència climàtica com a qüestió de Drets Humans Tradicionalment, s’ha conceptualitzat el canvi climàtic com un problema ambiental, energètic o econòmic. No obstant això, aquesta perspectiva s’està quedant tala. La crisi climàtica és, abans de res, una crisi de drets humans, i la percepció social sobre ella s’acosta progressivament a aquesta interpretació. Perquè un entorn i un clima estables constitueixen la base sobre la qual se sostenen tots els altres drets. Sense això, el dret a la salut es veu compromès per les malalties propagades per la calor o la contaminació; el dret a l’habitatge, amenaçat pels desallotjaments forçosos després d’una inundació; el dret a la vida, en risc per la violència dels fenòmens meteorològics extrems; el dret a l’alimentació, assetjat per les sequeres que arrasen els cultius; i el dret a la igualtat, en estat crític perquè són els més vulnerables – les persones empobrides, les persones majors, els pobles indígenes – els qui sofreixen de manera desproporcionada els efectes d’un clima inestable. La comunitat científica porta temps assenyalant que la degradació dels ecosistemes, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat tenen conseqüències directes sobre la salut humana, en alterar els equilibris ecològics que ens sostenen. No es tracta només d’evitar els danys que recauen sobre nosaltres, sinó de comprendre que formem part del mateix sistema viu. Aquesta comprensió desafia el paradigma antropocèntric tradicional, que ha situat històricament a la humanitat per sobre de la resta de la naturalesa. Aquesta visió integral, recolzada per l’enfocament d’Una Sola Salut, impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i per la comunitat científica, ens recorda que la salut humana, la salut animal i la salut dels ecosistemes estan íntimament interrelacionades, i reforça la necessitat de polítiques que reconeguin la continuïtat entre la salut humana, la salut dels ecosistemes i el dret a un entorn sa. La recerca i la ciència han treballat les últimes dècades per a comprovar aquesta connexió entre el canvi climàtic i la vulneració de drets a través dels seus impactes. El següent pas per a la protecció d’aquests drets correspon a l’àmbit jurídic, que haurà de traduir aquest repte en drets exigibles i obligacions concretes. És en aquest punt on l’Opinió Consultiva OC-32/25 de la Cort Interamericana de Drets Humans (IDH) marca un abans i un després. El dictamen de la Cort IDH: un nou paradigma legal Al maig de 2025, a petició de Xile i Colòmbia, la Cort IDH es va pronunciar sobre les obligacions dels Estats en el marc de l’Emergència Climàtica. La seva opinió no és una mera recomanació; és un full de ruta jurídic detallat i vinculant per als països que formen part del sistema interamericà. La Cort desglossa les obligacions dels Estats en quatre pilars fonamentals: 1. Obligacions generals en el marc de l’emergència climàtica La Cort deixa clar que els Estats tenen el deure de prevenir els efectes catastròfics del canvi climàtic. Això ja no és una opció política, sinó una obligació legal. Els governs han de prendre totes les mesures necessàries –legislatives, administratives, judicials– per a garantir que les activitats sota la seva jurisdicció no causin un mal transfronterer significatiu. La inacció, o l’acció insuficient, pot constituir una violació dels drets humans. 2. Obligacions derivades dels drets substantius La Cort vincula explícitament l’emergència climàtica amb drets ja consagrats, com el dret a la vida i a la integritat personal. Un medi ambient sa és una condició essencial per al seu gaudi. En la pràctica, això podria significar que una persona o una comunitat podria demandar a l’Estat si, per exemple, la contaminació de l’aire d’una central tèrmica pròxima està afectant greument la seva salut, argumentant una violació del seu dret a la integritat personal per la inacció de l’Estat a regular adequadament aquesta font d’emissions. 3. Obligacions de procediment: transparència i participació Els Estats no sols han d’actuar, sinó que han de fer-ho d’una manera determinada. Això inclou: a. Accés a la informació: garantir que la ciutadania tingui accés a informació clara, oportuna i comprensible sobre els impactes climàtics i les polítiques per a enfrontar-los. b. Participació pública: permetre que les persones intervinguin de manera significativa en la presa de decisions ambientals, com l’aprovació d’un projecte amb elevada petjada de carboni c. Accés a la justícia: assegurar que existeixin mecanismes judicials o administratius accessibles per a impugnar accions o omissions que afectin el medi ambient. 4. El Principi d’igualtat i no discriminació La Cort és contundent davant el fet que la crisi climàtica és una crisi de desigualtat. Les obligacions estatals han d’aplicar-se amb una perspectiva d’equitat, prioritzant la protecció dels grups en situació de vulnerabilitat que es veuen afectats de manera desproporcionada. Les polítiques climàtiques han de ser dissenyades per a protegir-los específicament, evitant que la càrrega del canvi climàtic recaigui sobre els qui menys han contribuït a causar-lo. Cap a un nou contracte social L’exploració per a incloure aquests drets implica un canvi profund en la relació entre la ciutadania, l’Estat i l’entorn. Per a la ciutadania: significaria comptar amb una eina legal que podria permetre a les persones i col·lectius exigir judicialment als seus governs que compleixin amb les seves metes climàtiques, que detinguin projectes contaminants o que implementin plans d’adaptació al canvi climàtic i els seus efectes. Per a la societat en el seu conjunt: representa l’oportunitat de teixir un nou contracte social que situï la sostenibilitat i la justícia intergeneracional en el seu centre. Per als Estats: implica una rendició de comptes molt
Observatori universitari de les transicions
Segons la Llei que regula les universitats (LOSU), tant les universitats públiques com les privades han de garantir el servei públic de l’educació universitària així com desenvolupar les seves funcions i tenir com a referents, entre altres, la lluita contra el canvi climàtic i els valors que es desprenen dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En el context actual de múltiples crisis, la universitat necessita un Observatori que realitzi el seguiment de l’acompliment de la universitat en el disseny, desenvolupament, execució i transferència de plans de transicions ecosocials per a aconseguir la sostenibilitat. Un dels dispositius a desenvolupar per aquest Observatori és un sistema d’indicadors objectius enfocat a obtenir una qualificació de l’avaluació de l’acompliment de la universitat en l’aplicació dels criteris de transició ecosocial. Una trajectòria exponencial dels esforços entre 2024 i 2030 té un pendent menor a l’inici del procés, la qual cosa pot facilitar la realització dels canvis estructurals que ha d’emprendre la universitat per a complir els criteris ecosocials. Amb el temps el pendent creix, de manera que s’hagin d’accelerar els canvis i millores, possibilitats per aquells, més ràpidament en els últims anys pròxims a 2030. La trajectòria exponencial dels esforços es tradueix a la grandària dels intervals de qualificació de l’acompliment universitari en l’aplicació de criteris ecosocials. Descarregar informe
Qualificació verda dels Pressupostos Generals de l’Estat
L’anàlisi de la metodologia utilitzada pel Govern per a establir el grau d’alineament dels Pressupostos Generals de l’Estat amb la transició ecològica ofereix un ampli marge per a la millora. Les modificacions proposades en l’informe es dirigeixen a solucionar les dues grans febleses detectades en l’anàlisi metodològica: Descarregar informe
Certificació ESG al Món
Els termes ‘inversió socialment responsable’ (SRI), ‘inversió d’impacte’ (II) o ‘inversió amb criteris ambientals, socials i de governança’ (ESG) –coneguts conjuntament com a ‘inversió responsable’ – ja formen part del vocabulari normal dels inversors públics i privats. El mercat d’inversions sostenibles a nivell global ha aconseguit diversos bilions de dòlars amb un creixement anual del 15%. En totes les regions del món les inversions responsables representen una part important dels fons gestionats de manera professional: del 18% al Japó al 63% a Austràlia/Nova Zelanda. Les inversions sostenibles o responsables són una tendència creixent en els mercats financers mundials. Orientar adequadament aquestes inversions és d’una importància crucial per al benestar dels treballadors i les comunitats. El Pla d’Acció per a les Finances Sostenibles de la Comissió Europea, els Principis Operatius per a la Gestió amb Impacte de International Finance Corporation del Banc Mundial i l’Estudi Europeu sobre ISR 2018 de Eurosif són alguns dels exemples més destacats de la tendència institucional cap a la integració de la responsabilitat en l’esfera financera. En el següent enllaç es pot descarregar un dossier amb la informació més rellevant sobre l’estat de la Certificació ESG al món.